L’Època de la República (S.V-I aC)

nivell de reforç

•Estudia la següent informació:

Apunts L’època de la República (VIaC-IaC)
Quan va ser expulsat l’últim rei, els patricis ja no van elegir un de nou, i les institucions que hi havia van prendre tot el poder polític convertint Roma en un primer moment en una República aristocràtica: L’Assemblea dels  Comicis,  integrada pels patricis, continuava tenint el poder legislatiu i judicial, el poder executiu l’exercien ara els magistrats directament que eren elegits per l’assemblea. Aquest era un càrrec anual, honorífic (no cobraven), col·legiat (varies persones s’ocupaven d’una mateixa conselleria), no reelegible i eren responsables després d’acabat el mandat. Entre les magistratures més destacades hi havia  la dels:

  • cònsuls: ministres de l’exèrcit (en temps de conquesta governaven amb tots els poders en la zona)
  • pretors: ministres de justícia i governadors de les províncies (ja pacificat el territori)
  • censors: s’ocupaven del cens (electoral i en relació als impostos) i de controlar la moralitat dels magistrats.
  • edils: ordre públic
  • qüestors: hisenda
  • els tribuns de la plebe: defensar els interessos dels plebeus ( s.V aC).

El Senat, integrat pels ex-magistrats, continuava sent un òrgan consultiu però la presència de persones molt vinculades a la pràctica política per la seva experiència directa va fer que anés guanyant importància. Els senadors tenien el càrrec vitalici i s’ocupaven preferentment de la diplomàcia , les relacions exteriors i, especialment, d'aconsellar els magistrats.

 

Al llarg d’aquests 500 anys hi va haver grans transformacions no solament en les institucions polítiques, si no també en l’economia i la societat romanes degut al fet que Roma, va passar a ser, des del segle VI aC fins al VaC, d’una ciutat-estat a la capital de tota la península (i després, al final de s. IaC, d’un immens  imperi  en virtut de les successives conquestes que va fer). Les conquestes, en efecte, van suposar, primerament,  un augment del territori i de la força de treball (esclaus), el que va significar el desenvolupament de l’agricultura, de la indústria i del comerç.

"il.lustració"

A nivell social això va suposar l’augment dels plebeus - comerciants (cavallers) i artesans- i dels esclaus (pagesos i artesans). Políticament,  per raons d'estratègia militar es van fer concessions de ciutadania a molts pobles llatins fins al segle IIIaC (per convertir-los en aliats i soldats que s'integraven a les legions per conquerir nous territoris), però molts plebeus rics romans (especialment comerciants) estaven descontents i aspiraven   a aconseguir la igualtat de drets amb els patricis, a més molts plebeus es van empobrir (per la competència dels preus de les grans propietats i la mà d'bra esclava). Tot això va provocar  una sèrie de conflictes interns de lluites socials entre plebeus i patricis que finalment, al s.III aC, van suposar la igualtat de drets civils i polítics entre aquests dos antics estaments. A partir de llavors les diferències entre els ciutadans es basaven en la riquesa, i la desigualtat es va fent cada vegada més gran.

 

      LES CONQUESTES

 

                 

mapa

 

Defineix:

  • República
  • Comicis
  • cònsul
  • esclau
  • patrici
  • plebeu
"il.lustració"
Qüestions:
  1. Fes un esquema amb les institucions republicanes i les seves característiques.

  2. Quin tipus de sistema polític tenia Roma al segle II aC?.

  3. a) A què es dedicaven els patricis?
    b) I els plebeus?
    c) Quin tipus de sistema social tenia Roma al segle IIaC?.:
    jerarquitzat
    estamental
    classista
    igualitari
    masclista
    d) Explica com era la organització social.

  4. Quin és el fet més important de l’època de la República  per als romans?

  5. Observa el mapa anterior, posa'l títol i busca informació sobre les conquestes romanes. Indica les etapes de l'expansió romana (podeu consultar http://iris.cnice.mec.
    es/kairos/ensenanzas/eso/antigua/roma_02_02_03.html
    )
    a) segles VI - V aC: domini de
    b) segles IV-III aC: domini de
    tras derrotar als cartaginesos (Guerres P úniques)
    c) segle II aC
    d) segle IaC

  6. a)Copia el mapa 5
    b) Situa en  el mapa copiat el nom dels països actuals que formaven part de l’Imperi Romà.
    c) Quins rius feien de frontera natural en la zona septentrional de l'Imperi?.
    d) Com deien els romans als pobles situats fora de l'Imperi?.
    e) Quina era la capital de l'Imperi?. f) Com es diu la civilització a la què pertanyen tots els pobles de l'Imperi?.

  7. Busca informació sobre Annibal i fes un breu resum.

  8. Per què creus que la ciutat-estat de Roma va poder conquerir tants territoris?

 
Les conseqüències de les conquestes
"il.lustració"

•Estudia la següent informació:

Apunts. Conseqüències de les conquestes fora d’Itàlia
                  El saqueig sistemàtic de les riqueses durant la conquesta serà substituït per l’explotació organitzada del territori pacificat amb la introducció de capitals i tecnologia nova (per exemple, el guaret o l'arada romana a l’agricultura d’occident) , això va permetre el desenvolupament de l’economia. En el Mediterrani occidental (cas d’Hispània) es coneix la transició de l’economia agrària de subsistències a una economia agrària en transició (en els grans latifundis treballats amb mà d’obra esclava, la destinació de la producció era la venda ), en el Mediterrani oriental, amb una economia molt més desenvolupada quan es va conquerir, les ciutats van conèixer un gran desenvolupament comercial.

                 Socialment, una majoria dels habitants van ser convertits en esclaus (pagesos, miners, artesans o destinats al servei domèstic), la resta seran homes lliures (comerciants i  artesans) i solament una exigua minoria es van convertir en ciutadans(càrrecs públics). Políticament el territori conquerit i pacificat va passar a ser governat pels pretors que hi tenien un poder absolut durant el seu mandat. L’escassetat de funcionaris va fer que una part de l’administració pública fos arrendada a companyies privades (cavallers) que van cometre abusos i fraus de tot tipus. Es van imposar alguns aspectes de la cultura romana que interessava per assegurar el control de la població,  (com el llatí,  a occident) però molts altres van ser adoptats al llarg del temps per la població romanitzada ja que els romans acceptaven la continuació de la cultura indígena si no suposava un perill al seu domini.

 

Llegiu el text següent:
                  Les terres conquerides entre el segle II i el segle I aC van ser sotmeses a un sistema d'explotació brutal. En el moment de la conquesta aquestes regions eren expoliades a consciència: botí de guerra, presoners convertits en esclaus, tributs molt forts, confiscació dels béns de l'Estat vençut o d'alguns particulars -eren l'ager publicus- Acabada la conquesta començava una explotació sistemàtica dirigida pels governadors (pretors). Els principals beneficiaris de la conquesta van ser, d'una banda, l'antiga classe senatorial romana, els membres de la qual van ocupar grans extensions de terres, transformant-les en latifundis treballats per esclaus; i, per una altra, una nova classe social sorgida per l'expansió dedicada al comerç i a la compra del botí de guerra: els cavallers.

                                                          A. Fernández i altres. Occident. Hª de les civilitzacions i de l'art. Ed. Vicens Vives

  1. De què tracta el text?
  2. Feu-ne un resum (recorda subratllar les idees fonamentals).

Llegeix els textos següents i respon les qüestions sobre tots ells:

Text 1
                                                     El setge de Numància

Poc després, es van acabar les provisions: no tenien ni gra, ni bestiar, ni pastures. Llavors van començar en primer lloc, com tants d'altres en cas de guerra, a bullir pells i a xuclar-les. Quan aquestes van faltar, van menjar carn humana cuita. En primer lloc, la carn dels morts recents, tallant-la a trossets. [...] Cap sofriment no els era estrany i els seus esperits s'havien tornat salvatges a causa d'aquesta classe de menjar. Els seus cossos semblaven els de besties salvatges, amb pels llargs i macerats per la fam, la pesta i el pas del temps. En aquestes circumstancies es van lliurar a Escipió.         
                                                                                          
                                                                                                     
Apia. Ibèriques

Text 2
                                                                     Opinió del cap Gralgaco

                 Las ciudades de Gran Bretaña reúnen sus fuerzas para resistir a los romanos, y el jefe Gralgaco les dirige el siguiente discurso: "Los romanos, después de haber saqueado el mundo entero, de haber hecho el vacío por todas partes causando miles de muertos, no teniendo más tierras que arrasar, ahora surcan incluso el mar, ávidos si el enemigo es rico, arrogantes si es pobre;  ni Oriente ni Occidente les ha saciado...Saquean, asesinan en masa, lo llaman falsamente ejercer la autoridad y, cuando transforman una región en desierto, hablan de pacificación.
                Nos quitan nuestros hijos a la fuerza y los hacen esclavos. Se nos exige al mismo tiempo tributos y sus intereses; tierras y prestaciones en trigo; trabajos forzados para abrir carreteras a través de los bosques y pantanos con malos tratos. Bretaña compra cada día su esclavitud y cada día la mantiene...En nuestro país no hay campos fértiles, minas ni puertos en los que se pueda efectuar trabajos. Además, el valor y la dignidad de los individuos disgustan a los tiranos."

Text 3

Després, els enviats per alguns pobles d'Hispània van ser introduïts al Senat. Aquests presentaven greuges sobre la supèrbia i avaricia dels magistrats romans; tirant-se als peus dels senadors, van suplicar que no permetessin que fosin expoliats i vexats amb més ignominia que els enemics del poble romà (...) Es va encarregar al pretor Luci Canuleius per ocupar-se (...) d'aquesta manera, els hispans van aconseguir, algunes garanties (...)       

                                                                                                                                            Tit Livi: XLIII, 2 (s.IaC)

Text 4
          El año 218 a. de C. las legiones romanas llegan por primera vez a la Península. La conquista duró doscientos años, hasta que, en el 19 a. de C., las tropas romanas consiguieron someter el último foco de resistencia de los cántabros y astures.  Durante esos doscientos años tuvo lugar la adaptación al modo de vida romano por parte de las sociedades conquistadas: es lo que se conoce como romanización. Ello supone un cambio de vida en aspectos tan elementales como la lengua, las costumbres, la religión, el urbanismo, el comercio, la administración (...) Los habitantes del sur y sureste empezaron pronto a aceptar la cultura de los romanos; por el contrario, los pueblos del norte y del interior sufrieron una influencia menor.  El latín sustituyó rápidamente a las diferentes lenguas indígenas, que desaparecieron, con la única excepción del vasco o euskera.  En cuanto a las ciudades, los romanos aplicaron dos procedimientos: potenciaron las ya existentes, y fundaron colonias propiamente romanas.  La colonia es una ciudad creada por las autoridades romanas en un lugar no urbanizado o escasamente urbanizado; podían ser civiles o resultar del asentamiento de soldados licenciados. La más antigua de las colonias romanas fue Itálica, fundada en el 206 a. de C.  Bajo la dominación romana, Hispania fue objeto de varias divisiones administrativas. En tiempos de Augusto, Hispania estaba dividida en dos provincias: Citerior  o Tarraconensis, y Ulterior, que estaba a su vez dividida en Lusitania y Betica.
        El proceso de romanización hubiese sido imposible si no hubiese existido una buena red de comunicaciones entre los distintos puntos del imperio. De este modo, y tomando como punto de partida la propia Roma, comenzaron a construirse las primeras calzadas o vías, elemento clave para el desarrollo del imperio, ya que facilitaron tanto el transporte de mercancías como el imparable avance de las legiones.
            El sentido práctico de los romanos hizo que la romanización fuese también transcendental en otros dos aspectos: las obras hidráulicas y el derecho. En cuanto a las obras hidráulicas, los romanos construyeron en la península numerosos puentes, acueductos y complejos termales. Los acueductos garantizaban el abastecimiento regular de agua a las ciudades. Su construcción implicaba la conducción del agua desde manantiales alejados de la ciudad. La estructura, que era en su mayor parte subterránea, discurría con una ligera pendiente y era visible sólo en las proximidades de la ciudad. El acueducto terminaba en un colector, a partir del cual una red de tuberías distribuía el agua a los distintos puntos. La construcción de complejos termales refleja un doble deseo de los gobernantes romanos: embellecer la ciudad y pasar a la posteridad como  benefactores del pueblo. Con los magníficos recintos de los baños la higiene llegó a las masas y se incorporó a la vida cotidiana. Se acudía a las termas no sólo para tomar los baños, sino también para untarse con aceites perfumados, recibir masajes, hacer ejercicio o tomar algún refrigerio. 
            El Derecho es una de las más grandes creaciones del pueblo romano y, mediante el proceso de romanización, una de sus más valiosas aportaciones a la civilización occidental. Lo más llamativo del Derecho Romano, a diferencia de otros derechos nacionales, es que no desapareció al desaparecer el poder político de Roma. Desde la Edad Media, en que fue acogido y asimilado por los pueblos bárbaros, pasando por la Modernidad, hasta  el siglo XIX,  el Derecho Romano no sólo sobrevivió sino que se extendió a otros continentes. El sistema jurídico que nos legó Roma constituye hoy en día el núcleo del Derecho de todo occidente. El Derecho Romano es todavía una asignatura que deben cursar obligatoriamente todos los estudiantes de Derecho.

                                        fragments de la web:http://www.santiagoapostol.net/latin/roma_peninsula.html

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Qüestions sobre els textos anteriors:

  1. Quin tipus de fonts són aquests documents: primària (escrita a l’època de què parla) o secundària?
  2. Quin poble habitava Numància?.
  3. Per què van trigar tant els numantins en lliurar-se ?
  4. Segons el document 2, per què es van conquerir les illes britàniques?.
  5. Defineix:
    Senat
    magistrat
    pretor
    hispà
    legió
    romanització
    colònia
  6. Indica de què tracta cada paràgraf del text 4 entre les propostes següents:
    -el Dret romà
    -les vies romanes
    -l'economia romana
    -la romanització de la península ibèrica
    -les guerres púniques
    -les obres hidràuliques
  7. Quina va ser la primera colònia fundada pels romans a Hispània?.
  8. Explica les principals obres públiques construides pels romans i la seva finalitat.
  9. Quines conseqüències immediates i més llunyanes tenia la conquesta pels conquerits?. Fes un esquema en calus explicant-lo.
  10. Quines aportacions romanes han estat més importants?. Comenta breument per què ho consideres així.
  11. Activitat voluntària: visita a la Barcelona Romana (itinerari Barcino).

La crisi de la República

•Estudia la següent informació:

Apunts. Conseqüències de les conquestes pels romans

               Les conquestes van suposar una immensa riquesa (terres, esclaus, minerals, tributs) que va permetre un gran desenvolupament econòmic de l’Imperi , però els beneficiaris del qual van ser una minoria: els patricis, convertint-se en propietaris de terres de gran extensió (latifundis) conreades per esclaus, es van fer molt rics venen la producció (vi, oli, blat...) per tot l’imperi, i també els cavallers es van enriquir (compra-venda del botí de guerra, arrendament de funcions públiques i de mines, comerç a llarga distància entre els territoris imperials). Però als esclaus, als artesans lliures i als petits propietaris rurals  les conquestes els van perjudicar ja que es van empobrir per l’abundància i la competència  de mà d’obra esclava, per la llarga estança a l’exèrcit (servei militar obligatori pels ciutadans) i  per la baixada   dels preus agrícoles de les grans plantacions latifundistes. Molts es van trobar sense terres (pels deutes) i sense feina (ningú no volia pagar un salari tenint esclaus molt barats). Els que van poder, van emigrar a les colònies o es van enrolar a l’exèrcit com a soldats professionals  i els que no, malvivien a Roma del repartiment de blat gratuït que feia l’Estat entre la plebs empobrida (a partir del segle IaC, com un subsidi d’atur)  sense poder treballar en res. Alguns venien els seus fills i filles, i,  fins i tot, alguns es venien a sí mateixos com a esclaus.
                   L’augment de les desigualtats socials provocarà noves lluites socials a finals de la República  entre els ciutadans rics i els pobres (com la revolta dirigida pels germans Graco –que foren assassinats- demanant un repartiment de les terres públiques entre els ciutadans empobrits), lluites que es  barrejaran amb rebel.lions d’esclaus  (com la d’Espàrtac) per aconseguir la seva llibertat i amb lluites polítiques pels desitjos de poder dels cònsuls . El segle I aC serà, doncs,  una època de guerres civils  que evidenciaven la crisi del sistema republicà i provocarien  la seva desaparició. L’any 48 aC., el  cònsul  Juli Cèsar,  després de derrotar el seu opositor, va ser nomenat pel Senat dictador perpetu i assumí els màxims poders, però va morir assassinat pels seus rivals.


• llegiu el text següent:
              Al segle I a.C, les guerres entre grups rivals a Roma, el popular, representant als ciutadans pobres,  i el  senatorial, representant als ciutadans rics,  van arribar al seu punt culminant. L'enfrontament entre els generals (Mari i Sil.la, Pompeu i Juli Cesar) per tal d'agafar el control del poder, va desembocar en un període d'intenses guerres civils. Juli Cesar va acabar imposant-se per les armes als seus rivals i, proclamat cònsol únic, va assentar els precedentes del sistema polític imperial. Va aconseguir concentrar en la seva persona totes les magistratures i va intentar crear una monarquia alhora que iniciava una sèrie de reformes administratives i socials (beneficiant als ciutadans pobres).
            Els seus esforços però, es van veure dramàticament estroncats. El dia del idus (15) de març de l'any 44 aC., quan el Senat era a punt de conferir-li el títol de rei, va ser assassinat per membres del partir senatorial. La seva obra no va desapareixer totalment i va permetre a Octavi August, nebot i fill adoptiu de Juli Cesar, de convertir-se en el primer emperador romà.

  1. Explica les causes de les guerres civils del segle I aC.
  2. Qui era Juli Cesar?.
  3. Fes un esquema en claus sobre les conseqüències de les conquestes pels romans.
  4. Fes un fris cronològic dels esdeveniments importants de l’època de la Monarquia i de la República. 
•Activitat voluntària. Llegeix el text La mort de Juli Cesar "il.lustració"

Llegeix el text següent i subratlla les idees fonamentals:
                                                                                        Espàrtac

            En el traspàs del segle segon al primer de la nostra era, Roma i tota la Península Itàlica vivien una gran conflictivitat social. Roma havia esdevingut un imperi que explotava els recursos de diferents províncies. Els grans terratinents i els funcionaris vinculats als negocis de les províncies s'havien enriquit extraordinàriament. Els comerciants mitjans pugnaven per fer-se un lloc en la societat. Els artesans i els petits industrials es trovaren en una forta crisi, ja que no podien competir amb les manufactures que s'elaboraven a les províncies. Els camperols lliures eren a la ratlla del col.lapse: centenars d'ells havien mort a les guerres i les seves terres havien passat a les mans dels grans propietaris, i els que quedaven no podien competir amb els hisendats, que utilitzaven grans quantitats d'esclaus per treballar les terres. Els esclaus eren cada cop més nombrosos i suposaven una mà d'obra important.
            A les ciutats creixia el nombre de desvagats, obrers en atur i miserables, que constituien l'anomenada plebs urbana. La República romana trontollava sacsejada per greus convulsions internes. entre l'any 140 i el 120 aC hi va haver una primera gran rebel.lió d'esclaus a Sicilia.
            Entre el 120 i el 100 aC es van produir noves revoltes d'esclaus i s'organitzá el moviment democrátic de les classes populars. Durant el 100 i el 90 aC els grups socials poderosos hi van afermar la seva dominació, però l'únic que van aconseguir va se encendre una sagnant guerra civil entre Màrius, cap del partit democràtic de les classes populars, i Sila, dictador del partit aristocràtic, que va resultar vencedor.
            L'any 73 aC començava una nova i terrible guerra d'esclaus: la revolta d'Espàrtac. Espàrtac era originari de la Tràcia (Grécia). Sembla que va participar com a mercenari o soldat en les forces auxiliars romanes i que va desertar. La deserció era condemnada amb l'esclavatge, i per les seves aptituds, Espàrtac va ser venut com a gladiador. Els gladiadors eren professionals o esclaus experts en l'ús de les armes que s'exhibien en sessions de combats als amfiteatres. Era una feina perillosa, ja que de vegades podien morir en la lluita.
            Espàrtac havia estat un home lliure i va ser incapaç de suportar les injustícies de la vida d'esclau i de gladiador, que li demanava sovint haver de lluitar i fins i tot matar els seus companys. Espàrtac y setanta gladiadors, estant a la ciutat de Càpua, es van sublevar contra la brutalitat del seu mestre d'armes Lentul i van fugir a camp obert amb les armes a la mà.
            La fuga de setanta esclaus era un fet força important, no era una fuga aillada. Les milícies de l'exèrcit de Cápua van sortir a la recerca dels fugitius, però van se derrotats. Tots els escamots que van ser enviats per reduir Espàrtac i els seus companys van ser derrotats. La tensa situació social va fer que, en molt poc tems, el grup d'Espàrtac augmentés vertiginosament.
            Sabedors de l'existència d'Espàrtac i el seu grup, molts esclaus van fugir per unir-se als seus rengles, i no només esclaus, també camperols i artesans arruinats s'hi van afegir amb ánsia de revenja contra les classes poderoses. Esclaus i pobres de tota mena, que no tenien res a perdre, van restar sota el comandament d'Espàrtac, que manifestà excepcionals capacitats militars a camp obert i a la guerrilla. En poc temps tota la Itàlia meridional erqa testimoni d´una gran revolta encesa per l'espume de la fuga dels gladiadors. El pretor Publi Valeri, que hi va acudir amb forces importants, va ser sorprès i totalment derrotat: les classes poderoses romanes van començar a tremolar.
            Van passar l'hiver del 73 aC a les ciutats conquerides de Turi i Metapont. Espàrtac hi va comprar ferro i bronze per fabricar armament i va aprofitar el temps per disciplinar la seva host. En arribar la primavera del 72, l'exércit revolucionari es va posar en marxa amb l'afany d'arribar a les contrades el nord de la península Itàlica i travessar els Alps per fugir del control de Roma.
            El govern romà, conscient de la gravetat dels fets, va enviar dos cònsols amb sengles legions pér barrar el pas d' Espàrtac, però van ser estrepitosament derrotades. L'exèrcit rebel va arribar a Mòena, al nord de la península, i va derrotar-les. En arribar aquest moment es va produir una reacció inesperada entre els revoltats. En lloc de travessar els Alps i fugir a territoris fora de l'abast de Roma, Espàrtac va girar cua de nou cap al sud. Tal vegada es va espantar davant la travessia  dels Alps, que no era una empresa fàcil amb un contingent que, entre soldats i acompanyants, superava les 100.000 persones i que era molt difícil d'abastar. Tal vegada l'exèrcit revolucionari, amb la confiança que li donaven les seves victòries, va imaginar que podria definitivamente subvertir el poder de les classes dominants de Roma.
            El govern romà va reclutar apressadament 10 legions per barrar el pas d'Espàrtac: però, com els seus antecessors, els legionaris van ser derrotats. Davant la impossibilitsat d'assetjat Roma, ja que les legions aguerrides de Cras eren a prop, Espàrtac es va dirigir cap al sud. A l'hivern del 72 aC eren a la Calàbria. Espàrtac va conectar amb pirates cilicis a fi que transportessin el seu exèrcit i els acompanyants a Sicília: però els pirats el van trair després d'hvar cobrat el preu pactat. Sense parar de lluitar, Espàrtac es va dirigir a Brindisi, amb l'esperança de poder embarcar en aquell port. Mentre, les legions de Cras i les de Pompeu i Lúcul, procedents de les províncies, s'acostaven a tota marxa, esclafant tot signe de rebel.lió.
            Lúcul va ocupar Brindisi abans que Espártac, i l'exèrcit revolucionari va quedar encerclat. Espártac, sabent que comptava amb molt poques possibilitats de victòria, va decidir envestir als excèrcits romans per separat. Als camps de Silaro,l'exèrcit revolucioani va topar amb les vuit legions de Lúcul, formades per soltats experts i ben armats. L'exèrcit dels pobres en va sortir malparat: Espártac es va llançar amb la seva guàrdia personal a la zona més dura del combat, on es suposa que va morir. Solament uns 6000 esclaus van sobreviure a l'extermini. Els presoners van ser crucificats al llarg de la Via Apia, entre Cápua i Roma. La llarga filera de creus volia ser un símbol del terrible càstig que esperava tothom que volgués subvertir el poder de les classes dominants romanes.
            El cadàver d'Espàrtac mai no va ser trobat, tal vegada va quedar desfigurat per la lluita o tal vegada el cabdell va poder escapar. El cert és que es va convertir en una llegenda i en un símbol que encara avui provoca admiració.       

Ara aniria bé veure la pel.lícula.  

 

 

Exercicis de síntesi i repàs
  1. Fes un esquema de les conseqüències de les conquestes en l'economia de la República
  2. a) Explica el funcionament del sistema polític republicà  (institucions, funcions, membres integrants.)
     b)Quan va entrar en decadència el sistema polític republicà?
    c) Indica les manifestacions que s'observaven d'aquesta crisi
    d) Per què va entrar en crisi el sistema republicà?
  3. Defineix en el context de la civilització romana: Cònsol, Senat, cavallers, colònia.

Seleccioneu la proposta correcta:

  1. En el segle VI aC els romans eren l'únic poble que habitava Itàlia 
  2. En els seus orígens, Roma estava habitada pels llatins 
  3. Itàlia és una península situada a l'est del Mediterrani 
  4. La civilització romana es va desenvolupar en les costes de l'Oceà Atlàntic 
  5. L'economia romana sempre va tenir un comerç molt desenvolupat
  6. La societat romana de l'època republicana va estar dividida en estaments amb diferència de béns i de drets 
  7. En els seus inicis, Roma era una república 
  8. En l'economia romana de la monaquia no existia la indústria .
  9. Els habitants pobres de Roma rebien pa gratis a finals de l'època Republicana
  10. La societat romana a partir del segle III aC era classista perquè tots els ciutadans tenien els mateixos drets 
  11. En l'època de la monarquia només una minoria dels ciutadans romans eren cristians

"il.lustració"    Solucions enllaç

Tornar al guió del Tema                                        "il.lustració"